18 de des. 2010

Proper 22 de desembre

El 22 de desembre entrem al solstici d'hivern i per celebrar-ho farem un vermut de pedra.
Heu sentit a parlar de la Sopa de Pedra? 
Hi havia una vegada un gran contaire de contes que es deia Mulla Nasrudin i explicava que un home va arribar a la plaça d'un poble i va omplir la seva  olla amb aigua i va posar una pedra grossa a dins. Va començar a fer foc perquè bullís. Al cap de poc es va apropar una dona que tornava del mercat i li va preguntar: 
- Que feu amb aquesta olla plena només d'aigua?, 
- Ah, ja es veu que no heu sentit a parlar de la meva famosa sopa de pedra! només hem caldria unes quantes patates i seria perfecte.
La dona li va donar les patates que li mancaven i es va quedar a veure com era aquella famosa sopa. Al cap de poc va passar un nen que tornava de l'escola i va dir:
- Que esteu fent en aquesta olla?
- Estem fent sopa de pedra, però em falten unes quantes cebes. 
El nen va córrer a casa a buscar el que faltava per la sopa i va tornar amb les cebes i amb el resta de la família. Poc a poc tothom va anar passant per la plaça i quant l'home que feia la sopa deia que li faltava algun ingredient, un o altre corria a buscar-lo perquè tots volien tastar aquella famosa sopa de pedra. Al cap de poc ja estava tot el poble al voltant de l'olla i l'home que la feia no parava d'explicar les meravelles d'aquella sopa i com de famós s'havia fet gràcies a ella en països dels quals ningú havia sentit parlar.
Al cap d'un parell d'hores l'home va fer saber a tot el poble que la sopa ja estava a punt. Tots es van afanyar a buscar un plat i quant van començar  a tastar-la tothom va dir que era la millor sopa que havien provat en la seva vida. 
L'home també es va omplir un plat i va servir plats i plats fins que es va acabar. Després va agafar la pedra i la va embolicar amb cura  i amb l'olla a l'esquena va marxar cap un altre poble en el que encara no coneixien la seva famosa Sopa de Pedra.